divendres, 27 de març del 2009

Xarxes d'estudiants



Julie Coudry, presidenta de la Confederació d`Estudiants de França, posa davant els mitjans de comunicació a París.Foto: efe

  • Els instituts i les universitats també són àmbits de participació en els quals pots prendre part d'una forma més institucional (implicant-te en l'elecció dels òrgans de govern, per exemple), o bé per mitjà d'associacions i sindicats estudiantils.
  • En el primer cas, si ets estudiant de secundària, tens l'opció de presentar-te de delegat del teu grup o de participar en els consells escolars, bé votant, bé proposant una candidatura. El consell escolar és el màxim òrgan de govern i gestió del centre i hi participen tots els sectors implicats en el funcionament –professors, estudiants, pares i mares, administració...– mitjançant els seus representants.
  • A les universitats, l'alumnat també teniu presència als claustres universitaris (màxims òrgans de representació de la comunitat universitària), a banda de la participació en òrgans com ara els consells o les comissions d'estudiants.
  • D'una altra banda, a la gran majoria de centres universitaris trobaràs sindicats i associacions de molts tipus (de representació dels estudiants, culturals, solidàries...) amb les quals et pots implicar. Molts centres universitaris també tenen programes o espais de voluntariat i solidaritat.

divendres, 20 de març del 2009

SALO DE L`ENSENYAMENT' 09

Vols conèixer el teu futur?

Fins al 22 de març el recinte firal de Montjuïc acull, com cada any, el Saló de l'Ensenyament. És un punt de trobada indispensable per aquells qui vulguin conèixer a fons l'oferta d'estudis que tenen a l’abast i cerquin orientació acadèmica o bé professional.


Saló Ensenyament

Ha arribat l’hora de triar estudis i no saps quina és la millor opció? El Palau 2 de la fira de Montjuïc s’omple aquests dies de respostes per a tots aquells qui no tinguin clares les seves opcions acadèmiques o laborals. Els visitants poden informar-se de l’oferta d’estudis universitaris, de formació professional, de formació ocupacional, altres estudis superiors, complementaris, d’idiomes, etc., i també poden conèixer els diferents centres i serveis educatius que hi ha, especialment els serveis que s’adrecen als joves.

L’estand del departament d’Educació, un espai d’uns mil metres quadrats, desglossa l’oferta formativa que hi ha als diferents territoris, perquè els visitants puguin veure quins estudis tenen més incidència a cada zona. Enguany, a més, s’ha incrementat el nombre de conferències i de sessions d’orientació obertes al públic general. Es faran xerrades sobre el batxillerat i les sortides que hi ha després de l'ESO, sobre els cursos de formació professional, els ensenyaments artístics, els ensenyaments esportius o els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), uns programes adreçats als qui no han obtingut el graduat de l’ESO, però volen tenir una formació bàsica i professional per a incorporar-se al món laboral, o bé volen acabar l’ESO amb èxit.

Pels qui dubten...

Els visitants que estiguin més perduts podran rebre l’assessorament personalitzat d’una vuitantena de professionals de la psicologia i la pedagogia, que ajudaran a descobrir quins estudis s’adeqüen més a les seves característiques i interessos. L’any passat aquests professionals van atendre tres mil consultes mitjançant entrevistes personalitzades.

Postgraus, màsters i ensenyament en línia

El Saló de l'Ensenyament s'emmarca en la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona, que inclou dos salons més. D'una banda, el Saló Futura, que durant el 20 i 21 de març oferirà informació sobre màsters, postgraus i estudis especialitzats de tercer cicle, i de l'altra, l’Expolearning, una cita per a estudiants, professionals i empreses del món de la formació en línia, ‘e-learning’, que se celebrarà el 19 i 20 de març.

Entrades amb descomptes

El preu de l'entrada al Saló de l'Ensenyament és de 4,5 euros, amb descomptes per a grups i titulars del Carnet Jove.

dijous, 19 de març del 2009

Contes interculturals 3/7

(Cuento de la nacionalidad yugu)

Hace muchísimo pero muchísimo tiempo, el pueblo de la nacionalidad yugu atravesó el desierto de Gobi, junto con sus camellos, vacas y ovejas y pasando cenagosos pantanos, a través de la estepa, caminando caminando llegó desde el lejano Xinjiang hasta el pie de las montañas Qilian, en Gansu.

Al pie de dichas montañas se daban buenas condiciones para el pastoreo del ganado. Los animales eran gordos y fornidos y los pastores estaban satisfechos. Sin embargo, bajo la montaña había una cueva de hielo donde habitaba un genio de la nieve. Este genio salía frecuentemente a hacer diabluras, trayéndole muchas catástrofes a los habitantes de la pradera.

Cada vez que la gente veía levantarse una neblina blanca de la cueva de hielo, ya se sabía que el genio estaba enfadado. En menos de dos horas se levantará una tormenta de viento y nieve, que no parará en por lo menos diez o quince días. ¡Una gruesa capa de nieve cubría la pradera, los hombres no tenían leña para quemar, las bestias no encontraban qué comer y los terneros y los corderos se morían congelados al no poder soportar el frío!

¡Cuántas veces la gente le había prendido incienso al genio y se había golpeado la frente contra el suelo sin que éste se inmutara! Había un Mola que hervía de furia viendo las atrocidades que efectuaba el genio de la nieve. Una vez, Mola le preguntó a su abuelo:

- ¿Por qué no se elimina de una vez a este genio tan feroz?

El abuelo negó con la cabeza.

- Hijo, los recursos de este genio son muy amplios, ¡nadie se atreve a tocarlo!

- ¿Acaso no hay nadie en el mundo capaz de someterlo?

- Sólo el dios del sol. Pero éste vive en el mar Donghai. Hay que atravesar altas montañas y hacer un largo camino para llegar hasta él. ¿Quién podría aprender sus artes y tomar sus tesoros?

Mola escuchó las palabras de su abuelo, irguió el pecho y dijo con firmeza:

- Si de esa forma se consigue doblegar al genio de la nieve, aunque las montañas sean altas y el camino largo, yo quiero ir a pedirle al dios del sol que me enseñe sus artes y me dé sus tesoros.

Cuando la gente de la pradera se enteró de que Mola quería ir a buscar al dios del sol, fueron todos a despedirlo. Un viejo pastor de la orilla este le regaló un precioso caballo capaz de correr diez mil li al día. Una abuelita de la orilla oeste le obsequió una preciosa ropa impermeable. Un cazador de la montaña del sur le ofreció un carcaj con flechas milagrosas e infalibles. Una joven pastora de la montaña del norte puso en sus manos un látigo. Entre las ovaciones de la multitud el pequeño héroe se vistió con la ropa preciosa, se colgó el carcaj, montó el caballo y utilizó el látigo para dirigirlo. Así partió hacia el este, lugar de donde sale el sol, como un rayo en su montura.

El caballo corrió con su jinete por mil li de pradera y cruzó diez mil montañas nevadas. Cabalgando y cabalgando, de pronto se presentó un escabroso precipicio que les obstaculizaba el camino. El precipicio se denominaba “Filo de cuchillo” ya que llegaba a penetrar en las nubes. El precioso caballo sudaba a chorros tratando de rodear el precipicio. Pasarlo volando sería más difícil que subir al cielo. Mola estaba desesperado cuando de pronto, un pájaro cantó en su cabeza:

Hermano Mola, hermano Mola,

El caballo precioso puede atravesar el cielo

¿Por qué no utilizas tu látigo?

Mola tomó el que le había dado la muchacha y lanzó a aire un fuerte latigazo. Entonces se oyó como una explosión, al tiempo que el extremo del látigo se alargaba y llegaba hasta las nubes, llevando consigo al joven y al caballo, que de esta forma pasaron el precipicio.

Mola siguió hacia el este y quién sabe cuántos miles de li había cabalgado cuando apareció una selva, llamada “Selva del tigre negro”, porque allí vivía el espíritu de un tigre de ese color.

Cuando el tigre vio que en sus dominios entraba un desconocido lanzó un gran rugido y se tiró sobre el niño. El caballo se pegó el gran julepe y disparó en dirección contraria. El espíritu les pisaba los talones y ya los iba a alcanzar cuando se oyó de nuevo el canto del pájaro:

Hermano Mola, hermano Mola,

El espíritu del tigre no puede lastimar a un héroe

¿Por qué no usas tus flechas?

Mola sacó entonces el arco, colocó la flecha, se dio vuelta y apuntó al enemigo. Sólo se escuchó el tintín de la cuerda del arco y el último rugido del espíritu, que cayó muerto.

Mola volvió a dirigir a su caballo hacia el este y continuó cabalgando. No se sabe cuántos otros miles de li corrieron hasta llegar a las orillas del mar Donghai. A lo lejos se divisaba el palacio del dios del sol reflejado por los rayos rojos. Por el mar inmenso, las olas muy altas, el caballo relinchaba y relinchaba sin atreverse a pasarlo. En ese momento en que Mola estaba muy preocupado volvió a escuchar el canto de aquel pájaro.

Hermano Mola, hermano Mola,

Cuando los héroes encuentran peligros no temen

¿Por qué no usas tu ropa impermeable?

Dicho y hecho, Mola se vistió con la ropa impermeable y dirigió a su caballo hacia el mar. En eso vio que el agua se abrió en dos formando un camino y las olas se retiraron. El caballo pisó por allí y llegó cabalgando hasta el palacio del dios sol. Allí estaba sentada un hada de guardia, una discípula del dios. Muy joven, vestía de verde y rojo, y era muy hermosa. Cuando la muchacha observó que un desconocido se dirigía en su caballo hacia el palacio gritó: “¡Ah! ¡Con que entrando a la fuerza! ¡Mire mis armas mágicas!” Y echó al aire un águila que voló con intención de atrapar a Mola. Pero éste sacó el arco y las flechas y dio en el blanco. Así, el caballo siguió avanzando. La muchacha, asustada, se apresuró a entrar y ¡plaf! cerró la gran puerta. Mola se bajó del caballo y golpeó con el puño la puerta fundida en oro con incrustaciones de plata, al tiempo que gritaba:

Abre por favor, dios del sol

El pueblo de la pradera sufre catástrofes

Y quiero aprender tus artes y obtener tu tesoro

para doblegar al genio de la nieve.

Así estuvo gritando y golpeando la puerta durante tres días y tres noches, sin parar un segundo, hasta que se le hincharon las manos y le comenzaron a sangrar y, con la garganta destrozada, ya casi no podía hablar. Al fin, el dios del sol se conmovió y ordenó a la muchacha que lo dejara entrar. Esta abrió la puerta y llevó a Mola a ver al dios. El poderoso vestía un traje rojo, llevaba un sombrero de oro y se abanicaba el cuerpo con un abanico de ese mismo metal, de forma que los reflejos dorados salían de todas las partes del cuerpo, encandilando de manera tal que no se podían abrir los ojos.

- ¡Valiente niño! – exclamó sonriendo al tiempo que se mesaba su barba roja de tres chi de largo –. Ya sé cuál es la razón que te trae hasta aquí. Te voy a prestar una calabaza de fuego mágico y te enseñaré cómo manejarla. Cuando sometas al genio de la nieve, me devolverás la calabaza y yo te recibiré como aprendiz. – Y diciendo esto sacó de su cintura una calabaza radiante y se la entregó a Mola. Luego ordenó a la guardiana que le enseñara al niño las palabras mágicas para manejarla.

Mola agradeció al dios del sol y siguió a la joven hasta la puerta. Entonces notó que el pelo de su caballo se había vuelto blanco. Con un gran susto preguntó a qué se debía eso y la muchacha le contestó:

- Un día aquí equivale a un año en el mundo de los humanos. Hace cuatro días que llegaste, por eso tu caballo también ha envejecido.

Mola quedó muy inquieto y le pidió a la muchacha que le enseñara cuanto antes las palabras mágicas. Aunque no eran muchas, sí eran difíciles de recordar y las tuvo que repetir ochenta veces hasta que se le grabaron. Pero todavía le faltaba aprender las palabras mágicas para recuperar la calabaza después de usarla. Mola estaba muy intranquilo al pensar que había abandonado su casa por tantos años y de no saber qué nuevos desastres habría vuelto a ocasionar el genio de la nieve en todo ese tiempo. ¡Cómo deseaba partir ya mismo y terminar con ese maligno ser! Por eso, la memorización de las otras palabras le resultó aún más difícil. A duras penas, y después de repetirlas unas cuarenta veces, pudo recordarlas. Entonces se despidió apresuradamente de la muchacha y emprendió el camino de regreso.

Desde que el niño había partido, los habitantes de la pradera anhelaban día y noche que volviera pronto para que terminara con el genio malvado. Pero los años iban pasando uno tras otro y él no volvía. “¡Ay! Pobre Mola, tal vez ya no regrese nunca” – exclamaban todos.

Y Mola llegó apenas en el invierno del octavo año, lleno de tierra y caminando dificultosamente. Y es que el caballo con el que había partido ya estaba muy viejo y se había muerto de fatiga en la mitad del camino. El valiente rapaz no había temido a las altas montañas y al largo camino, siguiendo su marcha a pie.

Al segundo día de su llegada al pueblo natal, el genio de la nieve comenzó nuevamente a lanzar una niebla blanca, provocando una terrible tormenta de nieve. Mola se dispuso a poner en práctica las artes que había aprendido para someterlo. Con la calabaza mágica en la palma de la mano, se dirigió, desafiando al viento y a la nieve, al pie de las montañas Qilian. Los aldeanos lo seguían desde lejos con tambores, para animarlo. Mola caminó a grandes pasos hasta el pie de la montaña, dijo las palabras mágicas y la calabaza salió volando de sus manos. Entonces se vio un destello rojo y la calabaza, como una bola de fuego, voló precisamente hacia la cueva de hielo del genio. Al instante la cueva comenzó a arder. De esta forma, el cruel genio que durante tantos años había hostigado a la gente, murió en su cueva en medio de las llamas.

Cuando el genio expiró, las llamas todavía seguían vivas. Mola pensó en las palabras mágicas para recuperar la calabaza, pero se había olvidado completamente de ellas. El fuego seguía y seguía y ya habían pasado tres días con sus noches, pero todavía no se extinguía. Mola estaba requetepreocupado, ya que temía que las llamas se extendieran hasta los bosques y la pradera, ocasionando otra desgracia a los habitantes. Entonces tomó la decisión de arrojarse a las llamas para rescatar él mismo la calabaza. Así, se arrojó sobre la calabaza, hizo presión sobre la boca por donde salía el fuego y éste poco a poco se fue reduciendo. Pero el valiente Mola fue fundido por el fuego transformándose en una montaña de piedras rojas, que quedó levantada al lado de la pradera. Esa montaña de piedra siempre está muy caliente. Allí no crecen árboles ni ningún tipo de vegetación y las nieves de varios li a la redonda se derritieron por su temperatura. Al derretirse, hicieron crecer el caudal del río Baiyang y la hierba de la pradera comenzó a crecer más frondosa. Las vacas y las ovejas devinieron fuertes y gordas, la prosperidad reinaba entre los hombres. La nacionalidad yugo vivió entonces tranquilamente. Cada vez que un cazador va de excursión a la montaña o un pastor se dirige allí a cuidar del ganado, cuando ven a lo lejos la montaña de piedras rojas erguida hacia el cielo le ofrecen sus respetos muy conmovidos a Mola, el héroe hijo de la pradera que sometió al genio de la nieve.

dimarts, 17 de març del 2009

Contes interculturals 2/7

El hombre, su caballo y su perro (Cuento de Egipto)

Un hombre, su caballo y su perro caminaban por una calle. Después de mucho caminar, el hombre se dio cuenta que él, su caballo y su perro habían muerto en un accidente. Es que a veces los muertos tardan un tiempo antes de darse cuenta de su nueva condición.

La caminata era muy larga, cerro arriba, el sol estaba fuerte y ellos estaban transpirados y con mucha sed. Necesitaban desesperadamente agua.

En una curva del camino divisaron un portón magnífico, todo de mármol que conducía a una plaza pavimentada con bloques de oro, en el centro de ella había una fuente de donde emanaba agua cristalina. El caminante se dirigió al hombre que en una garita custodiaba la entrada.

- Buen día, dice él.
- Buen día, respondió el hombre
- ¿Qué lugar es este tan lindo?, preguntó.
- Esto es el Cielo - fue la respuesta.
- ¡Qué bueno que llegamos al Cielo! Estamos con mucha sed - dijo el hombre.
- Puede entrar a beber agua cuando quiera - dijo el guardia, indicando la fuente.
- Mi caballo y mi perro también están sedientos.
- Lo lamento - dijo el guarda. Aquí no se permite la entrada de animales.

El hombre quedó desconcertado, pues su sed era grande. Pero él no estaba dispuesto a beber dejando a sus amigos con sed. Así que prosiguió su camino.

Después de mucho caminar cerro arriba, con la sed y el cansancio multiplicados, llegaron a un sitio cuya entrada estaba señalada por una puerta vieja semi-abierta. La puerta conducía a un camino de tierra, con árboles a ambos lados haciendo sombra. A la sombra de uno de los árboles había un hombre acostado.

- Buen día - dijo el caminante.
- Buen día - dijo el hombre.
- Estamos con mucha sed yo, mi caballo y mi perro.
- Hay una fuente entre aquellas piedras - dijo el hombre. Pueden beber cuanto quieran.

El hombre, el caballo y el perro fueron hasta la fuente y saciaron su sed.

- Muchas gracias - dijo al salir.
- Vuelvan cuando quieran - dijo el hombre.
- A propósito - dijo el caminante, ¿cuál es el nombre de este lugar?
- El Cielo - respondió el hombre.
- ¿Cielo? Pero si el hombre de la garita de más abajo, al lado del portón de mármol, dijo que ese era el Cielo.
- Aquello no es el Cielo, eso es el Infierno.
- Pero entonces, dijo el caminante, esa información falsa debe causar grandes confusiones.
- De ninguna manera, respondió el hombre. En realidad, ellos nos hacen un gran favor porque allá quedan las personas que son capaces de abandonar a sus mejores amigos.

divendres, 13 de març del 2009

Un grup d'estudiants torna a protestar al carrer contra Bolonya


Milers d’estudiants es van manifestar ahir a diversos punts del Principat per protestar contra l’aplicació de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) o Pla Bolonya. Va ser la culminació d’un seguit d’actes de protesta celebrats aquests mesos.

Milers d'estudiants i alguns professors i administratius de la universitat es manifestaren ahir a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, i altres punts de territori en rebuig a la nova reforma del sistema educatiu universitari, que s'ha d'acabar d'implementar el curs que ve. El seguiment de la vaga, convocada per la Coordinadora d'Assemblees d'Estudiants i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) no va ser unànime, ja que a moltes facultats les classes es van fer amb normalitat.
La jornada d’ahir és la darrera d’un seguit de protestes encapçalades per un col·lectiu d’universitaris mobilitzats. En els darrers mesos, han impulsat tancades a les universitats catalanes -una de les quals, la de la UB, ja fa quatre mesos que dura-, actes públics, actes simbòlics i també consultes populars sobre la conveniència d’aturar la implantació de Bolonya.

Referèndums
Aquests referèndums, fets per iniciativa d’alguns col·lectius i assemblees estudiantils, no són vinculants i se celebraren amb la voluntat d’encetar un debat públic. Els estudiants de la UAB, de la UB i de la UPF votaren majoritàriament a favor de la paralització del procés d'aplicació de l'Espai Europeu Superior d'Ensenyament (EEES).
Tres-cents nous Graus
La jornada de vaga va tenir lloc un dia després que el conseller d'Universitats, Josep Huguet, anunciés que el proper curs les universitats catalanes oferiran 300 nous graus, que se sumen als 31 adaptats a l'EEES que ja s'imparteixen actualment. A més, s'aprovaran 71 nous màsters que s'han d'afegir als 377 que s'ofereixen actualment.

Protestes en marxa
Un estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona, Tomàs Sayes, militant del sindicat SEPC, ja fa dinou dies que està instal·lat a l'Edifici d'Estudiants de la UAB en vaga de fam, i diu que no l'aturarà fins que no es derogui l'aplicació del procés de Bolonya. D'altra banda, arran de les protestes d'ahir, avui un centenar d'estudiants continuen tancats a l'edifici Roger de Llúria de la universitat Pompeu Fabra. S'hi volen quedar fins dilluns i fer-hi assemblees amb estudiants, professors i personal d'administració i serveis.

Més informació
Bloc especial sobre Bolonya, amb documents crítics i altraes informacions, fet per diversos col·lectius d'estudiants

divendres, 6 de març del 2009

Comerç just davant el consumisme i la crisi



Rebaixes, ‘low cost’, crèdits de consum, marques blanques, etc. Mentre es promou el consumisme voraç, augmenta l’endeutament de molts ciutadans. Els dies 6 i 7 se celebren unes jornades sobre comerç just i consum responsable per reflexionar sobre l’actual model de producció, comercialització i consum.


Consumir més o consumir menys? Aquesta pregunta centrarà les setenes 'Jornades de Comerç Just i Consum Responsable', organitzades per la Xarxa de Consum Solidari i Espacio por un Comercio Justo, que se celebraran divendres i dissabte al centre cívic Convent de Sant Agustí de Barcelona. Durant dos dies, els participants podran reflexionar sobre l’actual model consumista en ple context de crisi, un model que, com diu la carta de presentació de les jornades, és del tot insostenible. La cita servirà per conèixer algunes experiències que es duen a terme a diversos països d’Amèrica Llatina per afrontar la crisi des d’una perspectiva més justa per a productors i consumidors, amb uns altres instruments financers i promocionant la sobirania alimentària, és a dir, el dret que tenen tots els pobles a garantir la pròpia alimentació de manera autosuficient.
Xerrades, àpats i fires
Divendres a partir de les 17.30h es faran tres ponències emmarcades amb el títol ‘Crisi i consum. Què exigir? Què fer?’, a càrrec de l’economista Albert Recio, que analitzarà el paper del consum en l’economia crítica, del sociòleg Joaquim Sempere, que parlarà dels vincles de l’explosió consumista i la crisi ecològica, i del president de la Xarxa de Consum Solidari, Xavier Montagut, que plantejarà possibles alternatives a l’actual model de producció, des de l’agricultura i l’alimentació.
El matí de dissabte serà dedicat a l’Amèrica Llatina. Amb el títol ‘Amèrica Llatina es mou’, els assistents podran conèixer dues experiències diferents, la de l’organització equatoriana per la sobirania alimentària, Tierra Nueva, presentada pel director de l’organització Juan Pablo Muñoz, i el cas de l’agroecologia i la sobirania alimentària a Cuba, que explicarà la professora de la Universitat de l’Havana (Cuba), Mireya Sanz. També al matí, l’economista de Màlaga Albert Montero oferirà una ponència sobre els tractats comercials i els bancs regionals al servei dels pobles.
Després de les xerrades, a l’espai El Forat de la Vergonya (Plaça Pou de la Figuera, Barcelona) se celebrarà una calçotada i una fira del tast, amb productes que estaran acompanyats dels seus productors. El punt final de les jornades serà l’estrena, a la tarda, del documental 'De la mata a la olla', produït per Luciérnaga, Alba SUD i Xarxa de Consum Solidari, i que recull la veu de productors i consumidors d’Equador, Nicaragua, Mèxic i Catalunya que treballen per unes relacions comercials més justes i dignes.
Tots els actes són oberts i gratuïts, però els organitzadors recomanen d’inscriure-s’hi prèviament per correu electrònic.

dijous, 5 de març del 2009

Contes interculturals 1/7

Tot i que a vegades estem més familiaritzats amb el llenguatge audiovisual que no amb la tradició de transmissió oral, us oferim un tastet de contes de diferents indrets del món que ens ajudaran a retrobar-nos amb les nostres arrels i amb la generació dels avis/àvies.També ens ajuden a trencar alguns esquemes sobre altres cultures, sovint no tan llunyanes com es podria creure. Aquesta petita història tracta sobre l`amistat.Esperem que us agradin.

A un oasis llega un joven, toma agua, se asea y pregunta a un viejecito que se encuentra descansando: ¿Qué clase de personas hay aquí?
El anciano le pregunta: ¿Qué clase de gente había en el lugar de donde tú vienes?

"Oh, un grupo de egoístas y malvados" replicó el joven.
"Estoy encantado de haberme ido de allí".

A lo cual el anciano comentó: "Lo mismo habrás de encontrar aquí".
Ese mismo día, otro joven se acercó a beber agua al oasis, y viendo al anciano, preguntó:
¿Qué clase de personas viven en este lugar?
El viejo respondió con la misma pregunta: ¿Qué clase de personas viven en el lugar de donde tú vienes?
"Un magnífico grupo de personas, honestas, amigables, hospitalarias, me duele mucho haberlos dejado".
"Lo mismo encontrarás tú aquí", respondió el anciano.

Un hombre que había escuchado ambas conversaciones le preguntó al viejo:
¿Cómo es posible dar dos respuestas tan diferentes a la misma pregunta?

A lo cuál el viejo contestó:
Cada uno lleva en su corazón el medio ambiente donde vive. Aquel que no encontró nada bueno en los lugares donde estuvo no podrá encontrar otra cosa aquí.
Aquel que encontró amigos allá podrá encontrar amigos acá.

dimecres, 4 de març del 2009

1984




Us recomanem la lectura de 1984, de George Orwell, autor també de "Homenatge a Catalunya", on s`explica la seva experiència durant la Guerra Civil com a combatent internacionalista.

Aquest resum està extret de Viquipèdia, on a més a més hi ha molta informació interessant sobre la novel·la de Orwell,un dels autors més prestigiosos del segle XX.


1984 (Nineteen Eighty-Four en anglès) és una novel·la política escrita per George Orwell l'any 1948. Es tracta d'una narració emmarcada en una distopia en la qual un Estat omnipresent, encarnat en una dictadura totalitària encapçalada pel seu líder, el Gran Germà, reforça un conformisme absolut entre els ciutadans, i cerca la supressió de la seva identitat mitjançant un control absolut de l'invididu. Així doncs, no existeix llibertat de cap tipus per als ciutadans, ni tan sols llibertat de pensament privat ja que la vigilància dels individus en tots els moments de la seva existència, fins i tot en la seva intimitat, revela a l'Estat qualsevol detall.

Aquest llibre introdueix el concepte del Gran Germà, un líder sempre present i que tot ho pot veure i controlar a través de monitors ("telepantalles") situats a totes les habitacions; l'Habitació 101, la Policia del Pensament, i la Novaparla (la llengua que fan servir els buròcrates i polítics per mantenir controlada la població, suprimint les subtileses que poden esdevenir perilloses o ambigües del llenguatge i substituint-les per una simplicitat malintencionada). 1984 va tenir un bon nombre de vendes des del començament, i avui en dia segueix sent un dels llibres més influents del segle XX.

Juntament amb la societat de la novel·la Un món feliç d'Aldous Huxley, el món de malson descrit a 1984 constitueix una de les obres més citades i conegudes de la ficció distòpica de la literatura anglesa. Ha estat traduït a moltes llengües i la seva terminologia particular ha trobat el seu lloc en els debats socials i polítics sobre privadesa. El neologisme "orwellià" és emprat per descriure accions o organitzacions que d'una o altra manera recorden a la societat que apareix al llibre.

1984 (novel·la, De Viquipèdia )

I made this widget at MyFlashFetish.com.

MUSICA ELROC


VideoPlaylist
I made this video playlist at myflashfetish.com

XARXAJOVE TV